Mattia Vanzini
Italia / Argentina, con base en Barcelona
Mattia Vanzini es un artista autodidacta de 24 años. Nació en Italia de padres italo-argentinos y creció entre Europa, Sudamérica y China. Su obra explora una búsqueda espiritual de conexión: una conexión que se busca, se encuentra, se pierde, se estropea y se desgasta en la vida cotidiana. Para él, cada obra es un intento de abrir un portal—no a un lugar, sino a un momento del subconsciente. Estos portales no están habitados por personajes, sino por estados emocionales: universos enteros definidos por una sola sensación, ya sea sentirse encontrado, pleno, maníaco, inmerso en el caos o abrumado.
Se inspira en el arte antiguo y religioso—bizantino, tibetano y precolombino—como una forma de conectar con un hilo de personas que alguna vez compartieron una misión divina en sus múltiples formas. Los videojuegos y los artefactos digitales también influyen en su lenguaje visual y emocional, a menudo utilizados para abordar temas como el escapismo, la alienación y la despersonalización. Es en los videojuegos donde a menudo los niños se esconden. En el fondo, el arte de Mattia trata sobre saltar entre mundos irreales, convencido a veces de que todo está conectado, hasta que recordamos que quizás solo somos personas extrañas con sueños raros que quieren desaparecer por un rato.
La instalación para The Eighth Day imita una capilla desplegándose en tensión. Frente a ellos, el espectador se encuentra con el Portal del Cielo. Una pintura que toma sus formas orgánicas y colores de las vidrieras art nouveau de Barcelona, del interior de la Sagrada Familia y de esculturas budistas encontradas en Mongolia. Funciona como un lugar de oración y conexión, de quietud y trascendencia. Es silencioso, femenino, abierto y casi sagrado.
Al adentrarse en este espacio, la tensión cambia. Suspendida por cadenas sobre ellos, cruda y sin enmarcar, cuelga otra presencia. Un segundo portal más oscuro, más pesado flota sobre el momento de paz. El ser que encontramos en este lienzo en bruto está enganchado por cada extremidad con ganchos de carnicero y encadenado al techo. Es un jefe final en un videojuego inexistente. Su carne desgarrada en un mundo digital.
Su presencia es desconexión, un recordatorio ansioso que distrae al espectador del cielo frente a él.
Aquí, el espectador se encuentra en un momento agridulce entre los dos. Una especie de capilla invertida que crea una tensión de atracción y rechazo hacia la conexión. Abajo, el anhelo de sentido. Arriba, el dolor que conlleva alcanzarlo. La belleza de una pintura, y el dolor que implica crear algo hermoso.
______________________________________________________________________________________________
Itàlia / Argentina amb base a Barcelona
Mattia Vanzini és un artista autodidacte de 24 anys. Va néixer a Itàlia, fill de pares italoargentins, i va créixer entre Europa, Amèrica del Sud i la Xina. La seva obra explora una recerca espiritual de connexió: una connexió que es busca, es troba, es perd, es fa malbé i es desgasta en la vida quotidiana. Per a ell, cada peça és un intent d’obrir un portal no cap a un lloc, sinó cap a un moment en el subconscient. Aquests portals no estan habitats per personatges, sinó per estats emocionals: universos sencers definits per una sola sensació, sigui sentir-se trobat, complet, maníac, immers en el caos o aclaparat.
S’inspira en l’art antic i religiós bizantí, tibetà i precolombí com una manera de connectar amb un fil de persones que alguna vegada van compartir una missió divina en les seves múltiples formes. Els videojocs i els artefactes digitals també influeixen en el seu llenguatge visual i emocional, sovint utilitzats per abordar temes com l’evasió, l’alienació i la despersonalització. És en els videojocs on sovint s’amaguen els infants. En el fons, l’art de Mattia tracta de saltar entre mons irreals, convençut de vegades que tot està connectat, fins que recordem que potser només som persones estranyes amb somnis rars que volen desaparèixer una estona.
La instal·lació per a The Eighth Day imita una capella desplegant-se en tensió. Davant seu, l’espectador es troba amb el Portal del Cel. Una pintura que pren les seves formes orgàniques i colors de les finestres art nouveau que es troben arreu de Barcelona, l’interior de la Sagrada Família i escultures budistes trobades a Mongòlia. Funciona com un lloc de pregària i connexió, de quietud i transcendència. És silenciós, femení, obert i gairebé sagrat.
En entrar en aquest espai, la tensió es transforma. Suspesa per cadenes sobre seu, crua i sense emmarcar, penja una altra presència. Un segon portal més fosc, més pesat planeja sobre el moment de pau. L’ésser que trobem en aquest llenç cru està penjat per cada extremitat amb ganxos de carnisser i encadenat al sostre. És un “cap final” d’un videojoc inexistent. La seva carn està esquinçada en un món digital.
La seva presència és desconnexió, un recordatori ansiós que distreu l’espectador del cel que té al davant.
Aquí, l’espectador es troba en un moment agredolç entre els dos. Una mena de capella invertida que genera una tensió de força i resistència cap a la connexió. A baix, el desig de sentit. A dalt, el dolor que comporta buscar-lo. La bellesa d’una pintura, i el dolor que implica crear quelcom bell.
_____________________________________________________________________________________________
Italy / Argentina based in Barcelona
Mattia Vanzini is a 24-year-old self-taught artist. He was born in Italy to Italo-Argentinian parents and grew up across Europe, South America, and China. Mattia’s work explores a spiritual search for a connection that is sought, found, lost, spoiled, and worn down in everyday life. For him, each piece is an attempt to open a portal—not to a place, but to a moment in the subconscious. These portals are not inhabited by characters, but by emotional states: entire universes defined by a single sensation, whether it be feeling found, fulfilled, manic, immersed in chaos, or overwhelmed. He draws inspiration from ancient and religious art—Byzantine, Tibetan, and pre-Columbian—as a way to connect with a thread of people who once shared a divine mission in its many forms. Video games and digital artefacts also influence his visual and emotional language, often used to address themes of escapism, alienation and depersonalization. It is in videogames were often kids hide. At its core, Mattia’s art is about leaping between unreal worlds, convinced at times that everything is connected, until we remember that perhaps we’re just silly people with strange dreams who want to disappear for a while.
The installation for the Eigth Day mimics a chapel unfolding in tension. In front of them, the viewer finds themselves with the Sky Portal. A painting that draws its organic shapes and colours from the art nouveou windows found across Barcelona, Sagrada Familia’s interior, and buddhist sculputres found in Mongolia. It serves as a place of prayer and connection, stillness and transcendence. It is quiet, feminine, open and almost sacred.
As the viewer steps into this space, tension shifts. Suspended above them by chains, raw and unframed, hangs another presence. A second portal—darker, heavier—hovers over the moment of peace. The being we find in this raw canvas is hooked on each limb by butcher hooks and chained to the ceiling. It is a final boss in a non-existent videogame. Its flesh torn to pieces in a digital world.
Its presence is disconnection, an anxious reminder which distracts the viewer from the heaven in front of them.
Here, the viewer stands in a bittersweet moment between the two. A sort of inverted chapel which creates a tension of push and pull towards connection. Below, the longing for meaning. Above, the pain that comes with reaching for it. The beautfy of a painting, and the pain that comes with creating something beutiful.
Instagram: @noplace_notime