Eric de Morales

El Altar

"Dios es mi Mamá" es más que una obra de arte  es un retorno. Un regreso a la infancia, a ese vínculo silencioso entre madre e hijo que se desarrollaba durante los fines de semana juntos entre percheros y escaparates. Mientras mis hermanos mayores seguían sus propios caminos, yo era la sombra de mi madre  su fiel compañero. Ahí comenzó todo: mi amor por la moda, no como vanidad, sino como una herencia emocional.

Esta pieza es un homenaje a la mujer que me formó  no solo a través de la ternura, sino también mediante una fuerza silenciosa. En un hogar de cuatro hombres, sus emociones a menudo pasaban desapercibidas. Dios es mi Mamá es mi manera de honrar su presencia, su suavidad, sus sacrificios  lo divino escondido en lo cotidiano.

Cada tela en esta obra cuenta una historia. El denim, tejido del trabajo, está marcado con manchas de lejía  símbolos de un camino de vida que no se puede borrar, solo aceptar. El forro acolchado rosado, usualmente oculto dentro de las prendas, toma protagonismo, representando el núcleo emocional que tan a menudo mantenemos escondido. El velo, delicado y translúcido, habla de los sacrificios dentro del matrimonio, como los que hizo mi madre para mantener unida a nuestra familia. Y el lienzo texturizado, que evoca la aspereza de las paredes urbanas, contrasta con una vida sensible  recordatorio de la fuerza que hay detrás de la gracia.

São Paulo, Brasil – residente en Barcelona

En 2024, Eric Armene de Moraes recorrió a pie más de 4,000 kilómetros por las calles de Barcelona. Cada paso formó parte de un proceso de sanación  físico, emocional y mental  iniciado a su llegada a la ciudad. Estas caminatas diarias se convirtieron en un ritual silencioso, una forma de habitar el tiempo y reconectar con su cuerpo.

En este camino surgió una fijación: las texturas de las paredes. Moraes comenzó a observarlas obsesivamente, como si leyera un diario urbano grabado en cemento, cal, grietas y pintura descascarada. Estas superficies pasadas por alto se convirtieron en mapas de su reconstrucción personal.

Las imágenes que presenta, a menudo borrosas, no son meros registros visuales. Capturan la velocidad y fragmentación con que sus ojos y pensamientos, moldeados por el TDAH, perciben el mundo. El desenfoque refleja una mente en movimiento: fragmentada, rápida y siempre traduciendo sensación en memoria y significado.

Esta obra invita a caminar de forma diferente, no para repetir los pasos, sino para sintonizar con lo inadvertido. Un viaje a través de kilómetros y texturas, pensamientos y muros, sanación y creación.

"Dios es mi Mamá" es más que una obra de arte: es un retorno. Un regreso a la infancia y al vínculo silencioso entre madre e hijo, forjado en fines de semana entre percheros y escaparates. Mientras sus hermanos mayores encontraban su propio camino, Moraes se convirtió en la sombra de su madre  su fiel compañero. Así nació su amor por la moda, no como vanidad, sino como herencia emocional.

La pieza es un tributo a la mujer que lo formó  no solo a través de la ternura, sino de una fuerza silenciosa. En un hogar de cuatro hombres, sus emociones eran a menudo invisibles. Dios es mi Mamá honra su presencia, suavidad y sacrificios  lo divino en lo cotidiano.

Cada material cuenta una historia. El denim, tela de trabajo, lleva manchas de lejía  símbolos de un camino de vida que no se puede borrar, solo aceptar. El forro acolchado rosado, habitualmente oculto dentro de las prendas, toma el protagonismo, representando el núcleo emocional que solemos esconder. Un velo translúcido habla de los sacrificios silenciosos del matrimonio  como los que hizo su madre para mantener unida a la familia. Finalmente, el lienzo texturizado, que evoca las paredes ásperas de la ciudad, contrasta con una vida sensible  recordatorio de la fuerza detrás de la gracia.

_______________________________________________________________________________________________

L’altar

"Déu és la meva mare" és més que una obra d’art — és un retorn. Un retorn a la infantesa, a aquell vincle silenciós entre mare i fill que es va desenvolupar durant els caps de setmana passats junts entre penjadors i aparadors. Mentre els meus germans grans seguien els seus propis camins, jo era l’ombra de la meva mare — la seva fidel companya. Aquí va començar tot: el meu amor per la moda, no com a vanitat, sinó com una herència emocional.

Aquesta peça és un homenatge a la dona que em va formar — no només a través de la tendresa, sinó també mitjançant una força silenciosa. En una llar de quatre homes, les seves emocions sovint passaven desapercebudes. Déu és la meva mare és la meva manera d’honorar la seva presència, la seva suavitat, els seus sacrificis — el diví amagat en el dia a dia.

Cada teixit d’aquesta obra explica una història. El denim, teixit de treball, està marcat amb taques de lleixiu — símbols d’un camí de vida que no es pot esborrar, només acceptar. El folre acolxat rosat, habitualment amagat dins les peces de roba, pren protagonisme, representant el nucli emocional que sovint mantenim ocult. El vel, delicat i translúcid, parla dels sacrificis dins el matrimoni, com els que va fer la meva mare per mantenir la família unida. I el llenç texturat, que evoca l’aspror de les parets urbanes, contrasta amb una vida sensible — un recordatori de la força que hi ha darrere de la gràcia.

São Paulo, Brasil – resident a Barcelona

L’any 2024, l’Eric Armene de Moraes va recórrer a peu més de 4.000 quilòmetres pels carrers de Barcelona. Cada pas va formar part d’un procés de curació  físic, emocional i mental — iniciat a la seva arribada a la ciutat. Aquestes caminades diàries es van convertir en un ritual silenciós, una manera d’habitar el temps i reconnectar amb el seu cos.

En aquest camí va sorgir una fixació: les textures de les parets. Moraes va començar a observar-les obsessivament, com si llegís un diari urbà gravat en ciment, calç, esquerdes i pintura que es descascava. Aquestes superfícies ignorades es van convertir en mapes de la seva reconstrucció personal.

Les imatges que presenta, sovint desenfocades, no són només registres visuals. Capturen la velocitat i fragmentació amb què els seus ulls i pensaments, formats pel TDAH, perceben el món. El desenfocament reflecteix una ment en moviment: fragmentada, ràpida i sempre traduint sensació en memòria i significat.

Aquesta obra convida a caminar de manera diferent, no per repetir els passos, sinó per sintonitzar amb l’invisible. Un viatge a través de quilòmetres i textures, pensaments i murs, curació i creació.

"Déu és la meva mare" és més que una obra d’art: és un retorn. Un retorn a la infantesa i al vincle silenciós entre mare i fill, forjat en caps de setmana entre penjadors i aparadors. Mentre els seus germans grans trobaven el seu propi camí, Moraes es va convertir en l’ombra de la seva mare  la seva fidel companya. Així va néixer el seu amor per la moda, no com a vanitat, sinó com a herència emocional.

La peça és un tribut a la dona que el va formar  no només a través de la tendresa, sinó d’una força silenciosa. En una llar de quatre homes, les seves emocions sovint eren invisibles. Déu és la meva mare honra la seva presència, suavitat i sacrificis  el diví en el dia a dia.

Cada material explica una història. El denim, teixit de treball, porta taques de lleixiu  símbols d’un camí de vida que no es pot esborrar, només acceptar. El folre acolxat rosat, habitualment amagat dins les peces de roba, pren el protagonisme, representant el nucli emocional que solem amagar. Un vel translúcid parla dels sacrificis silenciosos del matrimoni — com els que va fer la seva mare per mantenir la família unida. Finalment, el llenç texturat, que evoca les parets asprees de la ciutat, contrasta amb una vida sensible  recordatori de la força darrere de la gràcia.

________________________________________________________________________________

The Altar

Dios es mi Mamá" is more than an artwork — it’s a return. A return to
childhood, to the quiet bond between mother and son that unfolded across
weekends spent together among clothing racks and shop windows. While
my older brothers went their own ways, I was my mother’s shadow — her
faithful companion. That’s where it all began: my love for fashion, not as
vanity, but as an emotional inheritance.

This piece is a tribute to the woman who shaped me — not just through
tenderness, but through silent strength. In a household of four men, heremotions often went unnoticed. Dios es mi Mamá is my way of honoring her presence, her softness, her sacrifices — the divine hidden in the everyday.

Every fabric in this piece tells a story. The denim, the fabric of labor, is marked with bleach stains — symbols of a life journey we cannot erase, only embrace. The rosy quilted lining, usually hidden inside garments, now takes center stage, representing the emotional core we so often keep concealed. The veil, delicate and translucent, speaks of the sacrifices within marriage like those my mother made to hold our family together. And the textured canvas, evoking the roughness of city walls, stands in contrast to a sensitive life — a reminder of the grit behind the grace.

São Paulo, Brazil – based in Barcelona

In 2024, Eric Armene de Moraes covered over 4,000 kilometers on foot through the streets of Barcelona. Each step formed part of a healing process  physical, emotional, and mental initiated upon his arrival in the city. These daily walks became a silent ritual, a means of inhabiting time and reconnecting with his body.

Along this path, a fixation emerged: wall textures. Moraes began observing them obsessively, like reading an urban diary etched in cement, lime, cracks, and peeling paint. These overlooked surfaces became maps of personal reconstruction.
The images he presents, often blurred, are not merely visual records. They capture the speed and fragmentation with which his eyes and thoughts shaped by ADHD perceive the world. The blur reflects a mind in motion: fragmented, fast, and ever translating sensation into memory and meaning.

This work is an invitation to walk differently not by retracing steps, but by attuning to the unnoticed. A journey across kilometers and textures, thoughts and walls, healing and creation."Dios es mi Mamá" is more than an artwork  it is a return. A return to childhood and the quiet bond between mother and son, shaped by weekends spent among clothing racks and shop windows. While his older brothers found their own ways, Moraes became his mother's shadow  her faithful companion. This was the origin of his love for fashion, not as vanity, but as emotional inheritance.

The piece stands as a tribute to the woman who shaped him  not just through tenderness, but silent strength. In a household of four men, her emotions were often invisible. Dios es mi Mamá honors her presence, softness, and sacrifices  the divine within the everyday.
Each material tells a story. The denim, a fabric of labor, bears bleach stains  symbols of a life path that cannot be erased, only embraced. The rosy quilted lining, typically hidden inside garments, takes center stage, representing the emotional core we often conceal. A translucent veil speaks of the quiet sacrifices of marriage  such as those his mother made to keep the family together. Finally, the textured canvas, evoking rough city walls, stands in contrast to a sensitive life  a reminder of the strength behind grace.

Instagram: @ericarmene